Control horari obligatori a Espanya: tot el que necessites saber el 2026

Des de l’entrada en vigor del Reial decret-llei 8/2019, totes les empreses espanyoles, sense excepció de mida ni sector, estan obligades a registrar diàriament la jornada de cada persona treballadora. No és una recomanació ni una bona pràctica: és una obligació legal, i la Inspecció de Treball l’exigeix i la sanciona activament.

Què obliga exactament la llei?

El registre ha de reflectir, com a mínim, l’hora d’inici i l’hora de finalització de la jornada de cada empleat, cada dia. No n’hi ha prou amb anotar el total d’hores treballades al mes ni amb un còmput estimat: la norma exigeix un registre horari diari, objectiu i fiable.

• Aplica a jornada completa i a temps parcial, indefinits i temporals, presencials i en remot.
• El registre s’ha de conservar durant almenys 4 anys i estar a disposició de la persona treballadora, els seus representants legals i la Inspecció de Treball.
• No hi ha una plantilla oficial única, però el sistema ha de ser objectiu i fiable, no basat en la simple paraula de l’empleat o de l’empresari.

Què passa si no compleixes?

La manca de registre horari es classifica com a infracció greu dins de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (LISOS, la norma que tipifica i sanciona els incompliments laborals). Les quanties es revisen periòdicament, així que convé consultar sempre l’import actualitzat, però orientativament les sancions greus en aquesta matèria es mouen en un rang que va des de diversos centenars fins a diversos milers d’euros per infracció, i poden multiplicar-se si afecta diversos empleats o hi ha reincidència.

Més enllà de la multa econòmica, un registre horari deficient deixa l’empresa en clar desavantatge en cas de reclamació d’hores extra: sense un registre fiable, la càrrega de la prova tendeix a afavorir el treballador.

Excel, fitxatge físic o software: quina opció és viable?

Moltes empreses segueixen intentant complir amb un full d’Excel compartit. Funciona mentre l’equip és petit, però es torna inviable tan bon punt creix: ningú revisa incidències en temps real, és fàcil de manipular a posteriori i no aporta cap dada agregada útil per a RRHH.

• Excel compartit: cost zero d’entrada, però sense objectivitat real — qualsevol pot editar una cel·la a posteriori, i no queda constància de qui ni quan.
• Fitxatge físic (targeta o empremta): objectiu i fiable, però no cobreix qui treballa en remot o des de diversos centres, i requereix bolcar les dades a mà per treure qualsevol informe.
• Software de fitxatge digital: cobreix presencial, remot i multi-centre alhora, amb el registre i els informes generats automàticament, sense feina manual afegida.

Un sistema de fitxatge digital resol els tres problemes alhora: registra l’hora real d’entrada i sortida (des de web, app mòbil amb geolocalització o dispositiu físic), guarda l’historial de manera inalterable i genera automàticament els informes que demanaria un inspector de treball, sense que ningú hagi de perseguir ningú amb un Excel.

Com ho resol One HR

A One HR el fitxatge està integrat de sèrie, no és un mòdul a part que es paga extra: cada empleat fitxa des de la web, l’app mòbil (amb GPS opcional per a equips en moviment) o un dispositiu físic al centre de treball, i RRHH té un panell en viu amb qui està treballant, en pausa o absent en cada moment. Els registres queden guardats i exportables en PDF o Excel, llestos per a una inspecció, sense preparació prèvia.

Preguntes freqüents